Les Choristes.

Tot es desenvolupa a un Internat a la época del 1945, on la infancia, la música, el punt de vista del Director, el punt de vista de Mathieu,el metode distiplinari, i l'educació són temes importants, als quas sel's dóna molta importancia.
És una película plena de sentiments, des del meu punt de vista.
Sentiments per part de Mathieu pel que sent per la música, i  el que acaba sentit per la mare de Morange.
Sentiments per part del alumnes, tonts ells, estàn en l'internat sense els seus pares, senten enyorança, i quan començem amb el cor de música, tenen sentiments cap a la música que mai havien tingut.
Expresen els seus sentiments cantat, Mathieu lis dóna eixa llibertat d'expresió.
Quan arriba Mathieu el primer dia tot està trist ningú sonriu, tot són castics, i baralles, i al poc temps de estar ell ahi, tot comença a canviar, el xiquets estàn feliços, ja no es porten tan malament com avanç, tot canvia...
Un d'els diàlegs més significatius de la película és:

Mathieu: ¿Qué haces ahí?

Pepinot: Espero el sábado

Mathieu ¿Por qué?

Papinot: Mi papá vendrá a buscarme.

Mathieu: Pero hoy no es sábado

La relació que entablen els alumnes amb el senyor Mathieu és molt emotiba.

És una película preciossa, que val la pena veure-la, no solament per l'argument, sinó també per les cançons, per els actors, tota la composició et fa passar una bona estona,es disfruta veient a xiquets cantant, eixes veus, sobretot la veu de Pierre Morange, és una veu esplendida que quan la escoltes et fa sonriure.
http://www.youtube.com/watch?v=hDRZVxv2KOU