viernes, 30 de diciembre de 2011

Loteria de Nadal:

''En lloc de repartir entre molta gent un gran capital de pocs, el que fa és donar a uns pocs un gran capital pagat per molta gent''


La loteria és un impost que paguen de manera voluntària els qui no saben probabilitat. 

Què en penses?

Per a començar jo pense que la frase ''En lloc de repartir entre molta gent un gran capital de pocs, el que fa és donar a uns pocs un gran capital pagat per molta gent'', té molta raó perque la loteria consisteix en que una gran quantitat de persones la compre per un determinat preu, i tots eixos diners composen el premi, el qual sols toca a una reduida part de persones.
Eixa loteria és comprada per la gent de forma voluntaria cada nadal amb l'esperança de que els toque.
Jo pense que la loteria la pot comprar persones que no saben de probabiitat al igual que persones que si saben.
És un sorteix que una gran quantitat de persones participen per a guanyar.

  • Comencem:
    • Quina és la probabilitat que toque el 1r premi? 1 primer premio de 4.000.000 de euros, conocido como «El Gordo». - 0,001% (400.000 euros al décimo)
    • I el segon? 1 segundo premio de 1.250.000 de euros. - 0,001% (125 mil euros al décimo) 
    • Quants premis hi havia? Hi han 15007 premis:
      • 1 primer premio de 4.000.000 de euros, conocido como «El Gordo».
      • 1 segundo premio de 1.250.000 de euros. 
      • 1 tercer premio de 500.000 euros.
      • 2 cuartos premios de 200.000 euros. 
      • 8 quintos premios de 60.000 euros. 
      • 1.794 premios de 1.000 euros, conocidos como la «Pedrea».
      • ESPECIALES
        • 2 premios de 20.000 euros 
        • 2 premios de 12.500 euros 
        • 2 premios de 9.600 euros 
        • 297 premios de 1.000 euros
        • 198 premios de 1.000 euros 
        • 2.997 premios de 1.000 euros 
        • 9.999 reintegros 


  • Escriu una taula on hi haja:
    • tantes files com premis,
    • una columna que indique el número del premi (1r, 2n 3r, ...)
    • a la segona  columna , el nombre de premis d'aquest tipus
    • a la tercera, la probabilitat que toque aqueix premi
    • a la quarta, quant et toca (suposant que jugues 20€); atenció, perquè ja has pagat 20€ i per tant has de restar-los a la quantitat que reps.
    • i una més, on multipliques la probabilitat que toque aqueix premi per la quantitat que et tocaria.

martes, 27 de diciembre de 2011

Abet d'abets:

A aquest vídeo podem trobar que un arbre de naval està format per diferents abets de nadal.
És com el triangle de Sierpisky:
http://www.youtube.com/watch?v=TmLzOuzO9EM
Foto d'un fractal navalenc:

treball de nadal:

Redacció del treball de fractals:

· Introducció:
  El primer trimestre l’em dedicat a fer treballs per grups.
El meu grup estava compost per Lucia Capella, Laura Diaz, i jo.
El nostre treball era de FRACTALS.
Vam triar 3 tipus de fractals, i cada una es dedicava a exposar un.
Jo tenía el ‘’conjunt de Cantor’’, Lucia tenía ‘’la corva de Koch’’, i Laura tenía ‘’El triangle de Siernspinski’’.


· Conjunt de Cantor:
Es tipus de fractal, autosemblant que consisteix en:
 · 1er: Tenim una llínea.
 · 2on: La dividim en 3 parts iguals.
 · 3er: Ens desfem del segment del centre i ens quedem amb els altres dos, els dels costats.
 Aquest procediment és reiteratiu.Al ser un fractal autosemblant l’última llínea sempre és semblant a la primera.

Aquesta taula mostra  clarament el conjut de cantor:

Explicació:
  1. Al primer pas, com sols hi ha un segment al nombre de segments posarem 1, la longitud de segments i la longitud total serà també la mateixa, 1.
  2. Al segon pas, com hem dividit el primer segment el 3 parts iguals, i hem llevat el del mig es quedarà en dos segment, doncs on posa nombre de segments posarem 2.A la longitd de segments harem de posar 1/3 ja que cada segment és la tercera part de l’anterior.I la longitud total serà 2/3, perquè 1/3 + 1/3 és igual a 2/3.
  3. Al tercer pas, com hem dividit cada segment del pas anterior en tres i hem llebat el del mig en els dos casos, i ens hem quedat amb els dels costats, tindrem de nombre de segments, 4.Cada un el la tercera part del anteriors, per tant cada un és 1/9, i si sumem tots ens donarà 4/9 que és la longitud total.
I així succesivament amb tots els passos.

· Dimensió fractal:
Cada fractal té la seua dimensió , i l’eqüació per a traure la dimensió del conjunt de cantor és : 3^d = 2, és a dir 3 elevat a la dimensió és igual a 2.
Per a poder trobar la dimensió exacta que en aquest cas és 2, hi ha que anar probant:
Probes:

3^0'2=1'2
3^0'11=1'12
3^0'02=1'022
3^0'00000000001=1
3^0'635=2'008963271
3^0'634=2'006757411
3^0'633=2'004553973
3^0'632=2'002352955
3^0'4=1'55
3^0'6=1'93
3^0'7=2'15
3^0'66=2'06
3^0'65=2'04
3^0'64=2'02
3^0'647=2'03
3^0'637=2'01
3^0'631=2'000154353
3^0'630=1'997958166
3^0'6317=2'001693121
3^0'6312=2'00059388
3^0'63093=2'000000541
3^0'6309297579=2
La dimensió d'aquest fractal és 0'6309297579!



sábado, 10 de diciembre de 2011

viernes, 2 de diciembre de 2011

Gràfica conjunt de Cantor

nº de segments - - - - - - -  - - (roja)
Longitud de cada segment _______________________ (azul)
Longitud total .   .   .   .   .   .   . (negra)

martes, 29 de noviembre de 2011

Competència 6:

6. Autonomia i iniciativa personal

Suposa l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals i interrelacionades (responsabilitat, perseverança, coneixement de si mateix, autoestima, creativitat, autocrítica), el control emocional, de calcular riscos i afrontar problemes, així com la capacitat de demorar la satisfacció immediata, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos. I també la capacitat d’escollir amb criteri, d’imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals, en el marc de projectes individuals o col·lectius, responsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal com en el social i laboral. 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MÓN 

Competencia matemàtica:
  • Continguts associats a la resolució de problemes: planificació (comprensió en detall de la situació, traçar un pla, buscar estratègies i prendre decisions); gestió dels recursos (optimització dels processos de resolució) i avaluació periòdica del procés i la valoració dels resultats (fer front a altres problemes o situacions amb majors possibilitats d'èxit).
  • Confiança en la pròpia capacitat per a enfrontar-se amb èxit a situacions incertes.

-He de buscar informació sobre un tema, i depenent com haja distribuit el treball, i com estiga fet hi haurà una puntuació:
Puntuació:
1.Si he buscat informació,però no sabria trobar-la de nou, perque no se d'on la he tret.
2.Si he buscat informació i podria tornat a ficarme en la pàgina.
3.Si he buscat informació, se la pàg, i entenc el que he buscat.
4.Si he buscat informació, se d'on l'he treta, l'entenc, i la publique al blog.


jueves, 17 de noviembre de 2011

jueves, 27 de octubre de 2011

Opinió sobre els uniformes.

Perquè hem d'anar tots iguals?
Perquè no podem tindre el nostre estil propi?
La pauraula uniform ix de uni (tots iguals) + form ( de formació).
Amb astó ens està dient que quan portem uniform sóm un exercit, tots iguals.
El concepte de portar uniform, sorgix dels col·legis pribats, perquè per la idea de ser pribat tenim que anar tots iguals? És alguna forma de distinginrnos per a dir que sóm de més categoria per pagar el col·legi, o cóm?
Si et pares a pensar lo de portar uniform o no, arribes a pensar que té ventages i inconvenients.
Entre les ventages destacaria la idea de pensar de l'alumnat.
Quan cada un porta el seu propi estil, d'ahí poden eixir critiques, rises, burles etc.. En canvi si tots aniguerem igual, això s'acabaria.
No tendries que preocuparte que et poses pels matins i sería no gastar tant de temps.El tema económic no es resoldreria perquè continuariem pagant per ell.
I els inconvenients seríen que no pots tenir la teua propia imatge, que no pots anar diferent..
Tonts sóm iguals i punt quan portem uniform, no hi han distincions.

LA OLA.~

Aquestes 3 últimes classes d'atenció educativa, hem vist una pel·lícula anomenada '' La ola'', aquesta es desenvolupa a un institut a Alemanya.
Aquesta pel·lícula tracta d'una rebolució farcista que es crea a partir d'una semana de projectes que organitza l'institut.
El professot Rainer Wenger ensenya als estudiants de la seua classe el tema de la autocracia.
Els ensenya a que tonts siguen un, que estiguen units etc.Per això creen un grup de govern anoment ''La ola''.
El primer que els demana és que el criden Sr.Wenger, i que tots porten una camissa blanca, per a que tots siguen iguals.
A la ola cada vegada es va unint més i més gent.
S'ocupen de crear un salut, un signe etc..
Cada vegada se'l prenen més seriosament,arriba un moment en que la ola a canviat completament les seues maneres de pensar.
Influix molt sobre ells, i no poden parar-se.
Li acaben donant tanta importansia, que acaba sent un descontrol extrem.





més informació:

Conjunt de Cantor
Hem de representar el conjunt de Cantor, amb una taula:


                                          
Pass:                                  1   2   3   4   5
Nº segments:                       1   2   4   8   16             
Longitud de cada segment:     1 1/3 1/9 1/27 1/81 
Longitud total:                      1 2/3 4/9 8/27 16/81




Pas: ''n''
Nº segments: 2^n-1
Longitud de cada segment: 1/3^n-1
Longitud total: 2^n-1/3^n-1=(2/3)^n-1= 2^n-1·3^-2

martes, 18 de octubre de 2011

Un borrador que vam fer.

Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor ue un matemático alemán, inventor fue el primero capaz de formalizar la noción de infinito bajo la forma de los números transfinitos (cardinales y ordinales). Uno de los actos de Cantor fue la siguiente afirmación: ax² + by² + cz² = 0

El triangle de Sierpinski.

Astó és el que ha buscat Laura. El triangle de Sierpinski.

Conjunt de Cantor.

El treball consta de tres parts, i ami m'ha tocat bucar informació sobre el conjunt de cantor;
El conjunt de cantor, anomentar així per ser introduit a 1883 per Georg Cantor, el conjunt de cantor és un destacat subconjunt fractal d'un interval reial de [0,1] que admet dues definicion corresponents;
· Númerica.
· Geometrica.
Lo que Cantor no sabía era que aquest conjunt ja havia fos inventat avans per Henry Jonh Stephen Smith.Smith va morir i el seu descobriment era practicament desconegut, i va ser Cantor qui va quedar associat a aquest conjunt.

viernes, 7 de octubre de 2011

Distribució de treball.

Definició de fractals: explicació, caracteristiques comuns.
Dimensions fraccionaries: explicació i diferencia amb la dimenció euclidca.
Autosemblança.
Generació iteractiva.
Tipus de gractals:Algoritmes de escape, funcions iterades,Lindenmayer i Slerpinski,Órbites caótiques, aleatoris i cel·lulars.
Inventors famosos.
Relació amb el número phi i amb la succeció de Fibbonacci.
Eixemple de fractals relacionats amb la natura

jueves, 29 de septiembre de 2011

Nature by numbers.

http://www.youtube.com/watch?v=kkGeOWYOFoA

Les Choristes.

Tot es desenvolupa a un Internat a la época del 1945, on la infancia, la música, el punt de vista del Director, el punt de vista de Mathieu,el metode distiplinari, i l'educació són temes importants, als quas sel's dóna molta importancia.
És una película plena de sentiments, des del meu punt de vista.
Sentiments per part de Mathieu pel que sent per la música, i  el que acaba sentit per la mare de Morange.
Sentiments per part del alumnes, tonts ells, estàn en l'internat sense els seus pares, senten enyorança, i quan començem amb el cor de música, tenen sentiments cap a la música que mai havien tingut.
Expresen els seus sentiments cantat, Mathieu lis dóna eixa llibertat d'expresió.
Quan arriba Mathieu el primer dia tot està trist ningú sonriu, tot són castics, i baralles, i al poc temps de estar ell ahi, tot comença a canviar, el xiquets estàn feliços, ja no es porten tan malament com avanç, tot canvia...
Un d'els diàlegs més significatius de la película és:

Mathieu: ¿Qué haces ahí?
Pepinot: Espero el sábado
Mathieu ¿Por qué?
Papinot: Mi papá vendrá a buscarme.
Mathieu: Pero hoy no es sábado


La relació que entablen els alumnes amb el senyor Mathieu és molt emotiba.
És una película preciossa, que val la pena veure-la, no solament per l'argument, sinó també per les cançons, per els actors, tota la composició et fa passar una bona estona,es disfruta veient a xiquets cantant, eixes veus, sobretot la veu de Pierre Morange, és una veu esplendida que quan la escoltes et fa sonriure.
http://www.youtube.com/watch?v=hDRZVxv2KOU

miércoles, 28 de septiembre de 2011

Simetria Axial.

En aquesta foto del caqui es pot observar una simetria entre una fotografía i l'altra. Coincideixen els dos eixos iguals.

martes, 27 de septiembre de 2011

Lectura sobre el Codigo Davinci.

Què són les matemàtiques?

Les matemàtiques és una ciéncia, que va partir de raonaments lógics.
En les matemàtiques se estudien les propietats i les relacions, de números, figuyres geometriques, símbols etc...
Gràcies a les matemàtiques coneguem les quantitats, les estructures, els espais i els canvis...
Els matemàtics intentan cada vegada trobar noves formules, noves conclusions, la veritat a partir de les matemàtiques mitjançant deduccions.
En el món matemàtic hi han debats , de que si els punts i els símbols realment existeixen o són part de la imaginació matemàtica.
Les explicacion de logica van apareixer per primera vegada per les matemàtiques heleniques.Hui en dia les matemàtiques servixen per a moltes altres ciencies com: Medicina, ciencies socials, ingenieria, ciencies naturals..
Gràcies a les matemàtiques hem pogut aconseguir avanssos tecnologics, noves idees al món per part de persones han aportat molt.
Per una part les matemàtiques poden ser aborrides, getges, sense encats..
Però per altra vanda, segons com el mires, i de la formo que t'ho ensenyen les matemàtiques poden contindre coses que fins i tot et poden agradar:
Aquest cargo,de mar encara que no ho parexca està composte de matemàtiques la seua estructura són matemàtiques.
Està compost de repeticions, començat per dins del cargol en forma més petita i acabant per fora, extenen-se l'ona que forma.

Treball de grup.

Hui a classe ens em possat en grups, jo vaig amb Laura.D i Lucia.C, i Lluis ens a encomanat fer un treball cada grup del tema que vulga.
Jo en aquest blog vaig possar una entrada sobre els fractals, i a Lluis li va interesar i em va dir que era un bon tema per al treball de grup, aixina que nososaltres 3 l'anem a fer dels fractals.

lunes, 26 de septiembre de 2011

La teoria de pitagores:

Pitàgores un fisof matemàtic, va descobrir que en un triangle rectangle, els cosats més menunts s'anomenaven catets, i el més gran hipotenusa.
I va crear una teoria que va ser: c2+c2=h2
arrel quadrada de h2 era igual a h.

Fotografia de la alhambra:

La alhambra de Granada està plena de matemàtiques:
Exactament en aquesta fotografia es por apreciar la repetició la la mateixa figura varies vegades seguides.
Es pot veure la mateixa figura varies vegades, i es pot veure clarament el moviment que fa, de d'alt cap a baix, i així succesibament, va com en ones.
També es pot apreciar l'octogon que forma aquesta font.I que en cada un dels seus vertexs hi ha un xorro d'aigua.

Diferents sistemes de numeració:


domingo, 25 de septiembre de 2011

La serie de Fibonacci.

Fibonacci un matemàtic que va crear una serie anomenada la serie de Fibonacci, de consta de una serie de numeros naturals infinita: 0,1,1,2,3,5,8,13,21,34,55,89,144
\ldots \,
La serie comença partint del 0 i del 1, a partir de ahi cada numero és la suma dels dos anteriors.
Per a entendre aquesta serie, es va crear el problema dels conills:
El problema parla de que hi han una parella de conills, i hi ha que averiguar quants conills hi haurán als 12 mesos:
Número de MesExplicació de la genealogíaParelles de conills totals
Fi del mes 00 conills vius.0 parelles en total.
Comiençament del mes 1Naix una parella de conills (parella A).1 parella en total.
Fin del mes 1La parella A té un mes  d'edad. Es creua la parella A.1+0=1 parella en total.
Fi del mes 2La parella A dona a llum a la parella B. Es torna a creuar la parella A.1+1=2 parellaes en total.
Fi del mes 3La parella A dona a llum a la parella C. La parella B cumplix 1 mes. Es creuen les parelles A y B.2+1=3 parelles en total.
Fi del mes 4Las parelles A y B donen a llum a D y E. La parella C cumplix 1 mes. Es creuen les parelles A, B y C.3+2=5 parelles en total.
Fi del mes 5A, B y C donen a llum a F, G y H. D y E cumplixen un mes. Es creuen A, B, C, D y E.5+3=8 parelles en total.
Fi del mes 6A, B, C, D y E donen a llum a I, J, K, L y M. F, G y H cumplixen un mes.Es creuen A, B, C, D, E, F, G y H.8+5=13 parelles en total.
.........
Fi del mes 12......

jueves, 22 de septiembre de 2011

Els fractals.

Un fractal és un objecte semi geometric que la seua extructura bàsica es repetix una i altra vegada fent una imagtge impactant per al receptor.
Els fractals van ser sorgits pel matemàtic Benoît Mandelbrot en 1975.
Moltes escultures maturals són fractals.

Monedes Italianes.


Les monedes Italianes tenen cada una el seu propi diseny,cada diseny està dedicant a diverses obre d'art Italianes importants.
Cada moneda està disenyada per un pintor diferent:  Eugenio Driutti, Luciana De Simoni, Ettore Lorenzo Frapiccini, Claudia Momoni, Maria Angela Cassol, Roberto Mauri, Laura Cretara y Maria Carmela Colaneri.Cada un d'aquests homes i dones han disenyat una moneda Italiana.
Totes les monedes tenen en comú 12 estrelles de l'Unió Europea.

.

http://figueraspacheco.com/GEOGEBRA/

Leonardo Davinci.

http://www.youtube.com/watch?v=gVOFY7SYqB4
 Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà
Leonardo és més conegut com a pintor; dues de les seves obres, La Gioconda i El Sant Sopar, són pintures molt cèlebres.
Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees molt avançades per l'època que vivia, des de l'helicòpter, al carro de combat, el submarí o, fins i tot, l'automòbil
Leonardo de Vinci va néixer el dissabte 15 d'abril de 1452 i el 2 de maig de 1519 va morir.


Comentari.

Hui hem començat a fer practiques del Geo-Gebra.
(3:1)= Coordenades cartesianes.
(3;L)=Coordenades polars.

miércoles, 21 de septiembre de 2011

.

http://mirelluqui.blogspot.com/

21/09/2011.

Hui em començat a aprendre com s'utilitza la calculadora gràfica.

  • Per a poder esborrar la memoria hem de donar-li a 2nd.Després anem a donar-li a la funció sumar''+'' [MEM].
  • Després busquem l'opció RECECT''7''.
  • All memory''1''/All ram
  • RESET ''2''.
  • Ara hem de ajustar el contrast d ela pantalla 2nd+la fletxa de dalt.
Lucia ens va explicar com fer una taula de valors de l'activitat 2.
Fer una taula de valors:

  • Dibuixar una taula de valors és fer un gràfic estadístic.
  • Hem de donar-li a la tecla ''stat'' i al 1(primera opció).
  • Ara hi ha que donar-li a 1-enter, 2-enter, 3-enter etc... fins a arribar al 13, per a omplir la taula de valors.
  • DEL= Elimina un valor de la llista.La segona funsió de la mateixa tecla és INS, li donem a 2nd i a DEL, i eixirà un 0 i ahi possem el valor que necessitem.
Ja em introcuit a la segona columna les dades de l'activitat 2.
n·enter per a introduir les dades.

  • Ara anem a definir la gràfica i li donem a 2nd [stat plot]
  • Ens eixiràn diferents opcions per a fabricar la gràfica:
  1. On-Off (li donem a On i a enter)
  2. Típus de grafica, (barres, punts, caixes...)
  • Per a veure la gràfica li donem a GRAPH i després a ZOOM, i ens eixiràn diferents opcions, i li donem al n9, on possa zoom stat, i ens eixirà la gràfica.
  • Ara li donem a ZOOM i a l'opció 1.
  • Possem el cursor dalt de un dels punts de la gràfica, i fem una caixa per a augmentar una part de l agràfica, des d'on has possat el cursor fins al final.
  • I després fem el mateix.
Per hui sols em arribat a fer astó, altre dia ens explicaràn més.

Fitxa:

Acts:3 i 4


3) Dels nombres de la segona columna a partir del F5/F4 fins a F13/F12 hi trobe que el seu resultat acaba en 1'6.Tots els nombres estàn compresos entre l'1 i el 2.
4) Que sempre continuarien amb el mateix patró.Fins que alomillor arribaria al 0.

Fitxa:

Act2:

  • F2/F1=1/1=1
  • F3/F2=2/1=2
  • F4/F3=3/2=1'5
  • F5/F4=5/3=1'667
  • F6/F5=8/5=1'6
He arribat a la conclusió que a la taula de la activitat anterior et donava els valors de les F(n):

  • F1=1
  • F2=1
  • F3=2
  • F4=3
  • F5=5
  • F6=8
He arribat a la conclusió de que cada F(n) es va dividint per la F(n) anterior a ell.

  • F2/F1=1/1=1
  • F3/F2=2/1=2
  • F4/F3=3/2=1'5
  • F5/F4=5/3=1'667
  • F6/F5=8/5=1'6
  • F7/F6=13/8=1'625
  • F8/F7=21/13=1'6153
  • F9/F8=34/21=1'619
  • F10/F9=55/34=1'6176
  • F11/F10=89/55=1'618
  • F12/F11=144/89=1'6179
  • F13/F12=233/144=1'6180